- L’eixida de Vicent Grimalt de l’Alcaldia de Dénia marca el final d’una etapa política d’onze anys, però no necessàriament l’inici d’una nova manera de governar. Perquè una cosa és deixar el despatx i una altra ben diferent deixar el control de les peces clau del tauler.
Abans d’acomiadar-se, Grimalt va deixar perfectament repartides algunes de les àrees amb més pes polític i institucional de l’Ajuntament. Marta Gascó, fins ara vinculada a la Regidoria del Major, assumeix ara Turisme, una de les àrees amb més pressupost, capacitat de promoció i projecció pública del consistori. Per la seua banda, Raúl García de la Reina manté la responsabilitat de Ciutat Creativa de la Gastronomia, una de les principals marques de posicionament exterior de Dénia.
La pregunta és inevitable: per què estes competències no han passat a dependre directament del nou alcalde?
El més lògic en qualsevol relleu polític és que qui assumix la màxima responsabilitat municipal dispose també de les ferramentes necessàries per a desenvolupar el seu propi projecte. No obstant això, el repartiment realitzat transmet la sensació que el canvi s’ha produït en la façana, però no necessàriament en l’estructura interna del poder.
Més cridaner resulta encara si s’analitza el conjunt del govern. Els socialistes continuen controlant àrees estratègiques com Urbanisme, Hisenda i Turisme, precisament les regidories amb major capacitat de gestió pressupostària, contractació i influència sobre el futur de la ciutat.
Mentrestant, Rafa Carrió assumix l’Alcaldia amb el repte de demostrar que el seu paper va més enllà de representar institucionalment l’Ajuntament durant el any que resta de legislatura.
Perquè governar no consistix únicament a presidir plens, tallar cintes o encapçalar actes oficials. Governar significa marcar prioritats, fixar un full de ruta i tindre capacitat real per a influir en les grans decisions.
I és ací on apareix el gran interrogant polític dels pròxims mesos.
Optarà Rafa Carrió per mantindre intacte l’equilibri heretat i finalitzar la legislatura sense sobresalts? O aprofitarà l’oportunitat històrica de convertir-se en alcalde per a construir un lideratge propi i diferenciat?
No sembla una decisió menor. Si vol consolidar una imatge política pròpia davant de la ciutadania, necessitarà alguna cosa més que ocupar el despatx principal de l’Ajuntament. Necessitarà discurs, iniciativa i capacitat per a marcar agenda.
Perquè existix un risc evident: que l’Alcaldia quede diluïda entre regidories de gran pes controlades pels seus socis de govern i que la figura de l’alcalde quede relegada a un paper més simbòlic que executiu.
Si Compromís aspira que esta etapa tinga identitat pròpia, haurà de començar a demostrar-ho prompte. I si en algun moment considera que la seua capacitat de maniobra és insuficient, convindria recordar que el ple municipal està format per més grups polítics a banda del PSPV.
Després d’onze anys de govern pràcticament sense necessitat de mirar cap a altres costats, potser ha arribat el moment d’explorar nous consensos, acords puntuals i fórmules de col·laboració que permeten a l’alcalde exercir plenament el càrrec que acaba d’assumir.
Perquè una cosa és heretar l’Alcaldia.
I una altra ben diferent és heretar el poder.