Hi ha decisions que fan més soroll que una mascletà... però no per bones.
Sabeu el que està passant amb els PREMIS ALS LLIBRETS DE FALLA de la Generalitat Valenciana?
Per si no esteu al tanto, vos pose en context: la Generalitat ha modificat les bases de la convocatòria de 2026 introduint criteris que prioritzen el cost de l'edició, el volum o la contractació de serveis externs per damunt de la qualitat literària, la creativitat o l'aportació cultural.
No és un simple canvi tècnic ni una qüestió burocràtica. És una manera d'entendre la cultura. O millor dit: de no entendre-la.
A més, la resolució provisional ha arribat més d'un mes després de Falles. Però el problema no és només el retard. És el fons.
Els llibrets no són un annex. No són un detall menor. Són ànima escrita. Són memòria col·lectiva, sàtira, crítica, poesia, història i identitat. Són el reflex d'un treball silenciós que no es veu en la cremà, però que es cou durant mesos en casals, en grupets al mòbil, en reunions, en nits llargues de correccions i il·lusió compartida. Qui ha participat en un llibret sap que no es fa amb diners: es fa amb estima.
I ara ens diuen que tot això val menys que una factura.
La nova orientació de la Generalitat del PP no només és un error: és una falta de respecte. Perquè convertir un premi cultural en una espècie de compensació econòmica segons el que t'has gastat és de tracta. És dir-li a les comissions que han apostat per la qualitat, per la llengua, per la creativitat, que això ja no importa. Que millor invertir que crear. Que millor pagar que pensar.
No és un cas aïllat en la política de la Generalitat. Forma part d'una línia que cada vegada es veu més clara: tot allò que sona a valencià, a cultura pròpia, a identitat, molesta per als governs de PP i Vox. O com a mínim, incomoda prou com per intentar diluir-ho. No fa falta prohibir res; n'hi ha prou amb buidar-ho de contingut, amb canviar les regles, amb fer que deixe de tindre sentit.
I els llibrets són, precisament, una de les formes més pures d'expressió de Les Falles. No depenen de grans escenaris ni de grans pressupostos. Depenen de persones. De fallers i falleres que escriuen, que investiguen, que dibuixen, que editen... moltes vegades sense cap altra recompensa que veure el seu treball imprés i compartit.
Quan es diu que ja ni cal llegir els llibrets per valorar-los, el missatge és devastador. És com si en una mascletà comptara més el cost de la pólvora que l'emoció que genera.
Per això, en el ple d'esta setmana exigirem amb una moció a la Generalitat que els premis als llibrets tornen a posar el focus en la qualitat literària, la creativitat i el valor cultural; que es consensuen les bases amb el món faller; i que es garantisca un jurat qualificat que valore allò que realment importa. I si de veritat estimen a les Falles, esperem comptar amb el suport dels grups de l'oposició.
Perquè no tot val. I perquè darrere de cada llibret hi ha poble, hi ha esforç i cultura viva. Ací a Dénia, ho sabem bé. Els llibrets formen part de la nostra cultura festiva, del que som i de com ens expliquem com a poble. Quan es buida de contingut tot això, no és només un canvi de criteris: és una manera de desdibuixar-nos.
Si deixem ara que tot això perda valor, què serà el pròxim en eliminar-se?
Juanfran! a les Falles s'han de cremar els Ninots, i no el treball, la cultura o la paraula!
--