La Fundació Baleària junt a l’Ajuntament del Verger presenta l’exposició «Aigua, pedra, buit», de l’artista Juan Tàrrega, una proposta artística que es podrà visitar a la Torre dels Ducs de Medinaceli del 18 de desembre de 2025 al 22 de febrer de 2026. La inauguració ha tingut lloc esta nit de dijous oferirint al públic un recorregut pictòric on la natura esdevé protagonista a través d’elements essencials com l’aigua, la pedra i el buit. L’obra de Tàrrega convida a la reflexió i a la contemplació, amb paisatges i textures que connecten profundament amb el territori i els processos naturals.
L’exposició es podrà visitar de dimarts a dissabte, de 17.00 a 20.00 hores, en aquest espai cultural emblemàtic situat al carrer Abadia, 2, del Verger.
Aquesta iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament del Verger i de la Fundació Baleària, reafirmant el seu compromís amb la promoció de la cultura i les arts plàstiques al municipi.
«Aigua, pedra, buit» s’incorpora a la programació cultural de la Torre dels Ducs de Medinaceli com una excel·lent oportunitat per gaudir de l’art contemporani en un entorn històric, apropant la creació artística a veïns, veïnes i visitants durant els mesos d’hivern.
En el món de la vitipintura, les pells fermentades actuen com a ciència de la forma, com a estructura dels organismes, traslladen una perspectiva geohistòrica. La forta meteorització de la nostra terra, el carbonat càlcic degradat, les carenes i pedres soltes i el nostre peu antic, fan dels ceps unes entitats adaptades al rigor del clima, a la peculiaritat del sòl.
L’oli velat i empastat transmet aquesta tipicitat que posseeix La Marina, laberíntica quan ascendeixes per la muntanya i vertiginosa i fràgil quan descendeixes fins a la mar. Com un maridatge intractable repartit en aquests tres estrats o llocs on s’assenta l’absolut, de manera latent. Aigua, pedra i buit.
Vaig créixer veient pintar paisatges als meus pares. Habitaven en els seus llenços i taules, siluetes i registres pictòrics que teníem al voltant de manera concreta. Evidents. Era lògic i natural que interactués amb tot això de manera activa i intel·lectualitzara pintant tot allò que constitueix avui en dia el meu motiu en el paisatge: la vinya des del seu aspecte ambiental.
Vaig aprendre en la Universitat de llums i colors, enquadraments, empastaments, i, de manera autodidacta a fer vi, plantar i empeltar vinyes, podar i llaurar. D’alguna manera, només pretenc crear el meu paisatge. Del bancal al llenç o al revé.